J O R D I     V I L À
 
Físic i Enginyer de Software
 
Barcelona, 1954
 
Vaig estudiar Física per intentar comprendre el món però en realitat no el vaig començar a entendre'l de debò fins que no vaig acabar treballant uns anys a Suissa com a director de Informàtica d'un banc suís.
De petit vaig ser un dels nens d'una de les primeres promocions d'una escola catalana a Barcelona en plena dictadura de Franco: l'escola de Sant Felip Neri. La policia venia a tancar-la cada setmana! Avui encara es troba a la plaça del mateix nom, una de les més boniques de Barcelona.  La famosa frase de Sant Felip Neri era: "Sigueu bons... si podeu!". No n'estic segur d'haver-me'n sortit!
He treballat molts anys com a professor de Matemàtiques per l'escola nord-americana Phillips Andover Academy de Massachussetts però, sobre tot, la meva vida professional ha estat lligada al mon de les TIC i la Innovació. Per exemple, vaig treballar uns anys a Apple a California (Cupertino i Folsom) com a Enginyer i també he participat en la creació de dues startup al Silicon Valley.
 
La segona, Powerschool, és una plataforma Internet en la qual vaig participar en els inicis com a soci i co-autor a partir de la proposta d'un col.lega amb el que havia ja treballat en la primera startup a mitjans dels anys 90. PS va ser pionera en el seu camp (els sistemes de gestió d'escoles de Secundària, anomenats SIS) i avui és el líder del sector al món. Està desplegada a 90 països i té més de 45 millions d'estudiants usuaris. L'any 2021 va sortit a borsa al Nasdaq amb una valoració al voltant dels 3.500 millions de dolars.
 
Les TIC han estat per mi una clau que m'ha permès introduïr-me en mons i camps abans desconeguts. Això ha fet que hagi tingut una vida professional molt inter-disciplinar, canviant sovint de projectes i de rols. Així doncs, he anat alternat diversos càrrecs directius amb projectes on he fet estrictament feines d'enginyer. Entre els primers, recordo molt especialment la responsabilitat del departament de IT de les Cerimònies dels Jocs de Barcelona92, tant pel que va representar per Barcelona, la meva ciutat, com per haver tingut el privilegi de treballar colze amb colze amb un dels grups humans més creatiu i brillant dels que mai he tingut l'oportunitat de fer-ho. Com s'ha anat veient en els Jocs Olímpics posteriors crec que les Cerimònies dels Jocs de Barcelona van representar un moment disruptiu en la concepció de les cerimònies d'obertura i cloenda dels Jocs.
 
 
IMG_9954
Barcelona92
 
Per primer cop en unes olimpiades es van fer servir intensivament els ordinadors personals per la producció i la logística de les Cerimònies. A tall d'exemple, la desfilada dels atletes es va preparar amb una simulació per ordinador, es van gestionar pels diversos aplicatius la logística de la selecció i els assajos dels voluntaris, involucrant més de 15.000 voluntaris finals, el transport, el càtering, el vestuari, el protocol i també diversos aspectes de les coreografies. Per exemple, a la peça "Mediterrani, Mar Olímpic" de La Fura dels Baus es va fer servir un aplicatiu creat des de zero per generar la producció dels mosaics a dues cares que els espectadors varen desplegar a la grada. L’Antoni Miralda, l'artista autor dels mosaics, els va dibuixar interactivament sobre la pantalla d’un Mac, la qual mostrava la distribució de cadires de l’estadi. Per primera vegada es va dissenyar per ordinador un mosaic en un gran esdeveniment a un estadi.
Catàleg Phillips Andover Academy 2006
Phillips Academy
 
Quan vaig acabar els meus estudis de Física a la UB, vaig fer de professor. Entre altres centres a l’UB, a l'Institut d’Estudis Nord-Americans de Barcelona i durant vuit anys vaig treballar com a professor de Matemàtiques i Llenguatges de Programació per Phillips Academy (Andover), escola privada de Massachussets. Andover va ser fundada el 1778 -el President George Washington hi va enviar els seus nebots- i es reconeix com una de les més prestigioses escoles privades dels Estats Units (la més ben valorada segons Business Insider l'any 2016 entre les 50 primeres) i, malgrat que haig de admetre que el presidents George W Bush n'ha estat un dels seus alumnes (en Jack Lemmon o en Humphrey Bogart també tot i que el darrer va ser expulsat!), n'estic orgullòs d'haver-ne format part.
Apple
 
Des de l'any 84, l'any de l'aparició del Macintosh, la major part de la meva vida professional ha estat d'una o altra manera vinculada a Apple. Fins i tot vaig treballar uns anys dins de la propia empresa a California contractat personalment pel mateix Steve Jobs, fet que sempre m'ha semblat surrealista en el context de la meva història previa amb Apple i les dificultats de tirar endavant a Catalunya de forma independent empreses lligades a la marca.
 
Mentre treballava per Andover, vaig tenir l'oportunitat de disposar d'un dels primers Macs que va sortir al mercat. El vaig fer servir per escriure programes en Pascal per les meves classes de Matemàtiques. Cada vegada me'n anava interessant més l'enginyeria del software i explorar-ne les seves immenses possibil.litats. Fascinat per la bellesa intel.lectual -i per què no romàntica també de l'història dels inicis d'Apple!- del que havien fet aquells extraordinaris genis de de la tecnologia, els pares del Mac: Gent com Wozniak, l'Andy Hertzfeld o en Bill Atkinson, -per esmentar-ne els que recordo amb més estima-, vaig començar a relacionar-me amb el just acabat d'inaugurar Museu de la Ciència de Barcelona, avui CosmoCaixa, desenvolupant software per alguns mòduls del museu. Fins que un bon dia em van proposar informatitzar el Museu per la gestió del seu Servei Pedagògic. Això em va donar confiança per a decidir-me a deixar l'ensenyament i endegar així el rumb de l'emprenadoria. Vaig fundar una petita empresa, Mac Quatre, la qual va ser una de les primeres empreses a Catalunya de desenvolupament de software exclusivament per Apple.
 
En aquesta etapa vaig desenvolupar projectes de software per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, la Fundació la Caixa (Museu de la Ciència), La Fira de Barcelona, el COOB92 i per empreses com Carburos Metálicos o Top Cable, a més de publicar diversos aplicatius de gestió. Tot val a dir-ho aquest darrers amb èxit incert, degut en part a les enormes dificultats que la pirateria en el nostre país presenta per qualsevol iniciativa creativa. Un dels projectes més destacats, va ser el software que va fer servir l'Institut de Promoció Urbanística (IMPU) de l'Ajuntament de Barcelona per la gestió financiera de la construcció de les Rondes de Barcelona així com altres projectes menors per el COOB92. També un software encarregat per Fira de Barcelona per la gestió del Construmat91 a Barcelona o un software de integració de video amb la base de dades dels centres penitenciaris de la Generalitat. També recordo un software de eye-tracking (detecció del moviment de la pupil.la de l'ull) desenvolupat de manera pionera l'any 91 el qual al menys fins fa pocs anys encara es podia veure al Museu de la Ciència de Sant Sebastià. L'enorme repercusió que va tenir l'èxit de les Cerimònies Olímpiques de Barcelona em va obrir les portes del Silicon Valley a mitjans dels 90, participant l'any 94 en una startup fundada a Cupertino per un vicepresident d'Apple amb capital de JP Morgan.
 
L'interés per la informàtica en el meu cas es va despertar els dos darrers anys de la carrera (vaig estudiar Astrofísica) quan encara als anys 70 tenir la possibilitat d'accedir a un terminal d'ordinador estava nomès a l'abast d'uns pocs escollits. Escriure un programa llavors consistia en tancar-se en una habitació de la facultat (compartida amb altres facultats de l'UB i, per tant, fent la corresponent cua per poder accedir-hi!) on hi havia una gegantina màquina de perforar targetes, teclejar el codi escrit en el llenguatge científic FORTRAN, introduïr les targetes perforades a una caixa de sabates i desplaçar-se fins al Centre de Càlcul de l'UPC, entregar-les a una finestreta i recollir el llistat dels resultats (si és que n'hi havien!) al cap d'un o dos dies. Evidentment si hi havia errors el procès i el cicle de viatges es repetía indefinidement. S'ha d'haver viscut això per comprendre l'impacte que va supossar l'aparició dels primers ordinadors personals per algú que ja havia estat captivat per la programació i la capacitat de poder fer servir les capacitats dels ordinadors per resoldre problemes.
 
No deixa de fascinar-me quan miro enrera veure com tots anem penjats avui dia dels nostres smartphones. Avui és un fet que portem a la ma telèfons amb una capacitat de procès equivalent a la dels grans superordinadors de mitjans dels anys 80. Per exemple, la capacitat de procès d'un iPhone de l'any 2018 és comparable a la de un Cray-2 el qual, amb un preu al voltant dels 30 millions de dolars (en termes equivalents l'any 2017), era la referència dels superordinadors l'any 85. La vertiginosa velocitat en que hem vist evolucionar el mon de la informàtica segurament no és comparable amb cap altra disciplina en els nostres temps. Per mi ha estat emocionant haver pogut viure aquesta història durant les gairebé darreres quatre dècades, fent-ne la meva professió.
 
Com he explicat al principi, he alternat com a enginyer el desenvolupament de projectes de software en àmbits molt diversos amb la responsabilitat directiva en varies empreses: Vaig ser director d’Informàtica d’un banc suís a Basilea, director de Sistemes d’ALG, una consultora d’enginyeria del transport de Barcelona especializada fonamentalment en el sector aeronàutic amb clients com AENA, Iberia, CLASA, o ISDEFE on em va ser encomenada la tasca de posar en marxa un departament de Inteligència Artificial capaç d'asumir el desenvolupament de sistemes experts en l'ajuda a la presa de decisions en temps real. També al tornar dels Estat Units vaig treballar uns pocs anys com a director tècnic de Innovació del Hospital Parc Taulí de Sabadell. En aquesta darrera posició, malgrat haver viscut una experiència interessant en un camp on hi ha tant per fer i haver col.laborat fins i tot a conseguir algunes patents internacionals, vaig patir de primera ma les enormes dificultats que representa treballar a una empresa pública al nostre país d'una manera independent sense ser funcionari o tenir carnet de partit. Havent pogut viure a primera línia el món del Silicon Valley -les seves dinàmiques, la independència en general de la política-, i podent comparar la mentalitat allà i aquí, hi ha moments en els que no puc ser gaire optimista. Afortunadament, els darrers anys l'ecosistema emprenedor a Barcelona s'ha revitalitzat molt tant per part d'empreses locals com per importants inversions d'empreses estrangeres. Fins i tot han aparegut alguns unicorns com Wallbox i d'altres.
 
 
 
 
4D
 
Malgrat que com a desenvolupador de software he treballat amb un ventall molt ampli d'eines que han anat sortint al mercat, n'hi ha una que per mi va supossar l'equivalent a l'admiració intel.lectual que vaig sentir en el moment de l'aparició del Macintosh, el Newton, o més darrerament l'iPhone. Vull expressar aquí el meu reconeixement a una plataforma de desenvolupament que em va donar la capacitat de poder treballar en tots aquests projectes en moments molt pioners de la informàtica tal com avui l'entenem. Es tracta de 4D o 4th Dimension. 4D s'ha fet servir com eina de desenvolupament d'aplicacions en empreses tan grans com Boeing, Prudential o Lockheed & Martin als Estats Units i va ser l'eina que vaig fer servir bàsicament per desenvolupar les aplicacions que varen ajudar a crear i produïr les Cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona.
 
4th Dimension va ser creada l'any 84 per un jove francés, Laurent Ribardere i avui encara es manté al mercat com empresa independent. Malgrat ser una gran desconeguda pel gran públic, va representar en el seu moment una gran innovació disruptora en el desenvolupament d'aplicacions de bases de dades relacionals. En concret va ser la primera RDBMS gràfica (1985), el primer RDBMS de 32 bits (1987), el primer RDBMS client-servidor integrat (1992), el primer RDBMS multi-plataforma (Mac i Windows) amb el mateix codi (l'any 95!) i el primer sistema de desenvolupament Web amb front-end i back-end integrat de manera dinàmica. Apple va intentar integrar 4D a el seu sistema operatiu a mitjans dels 80 però degut a les protestes d'empreses com Ashton-Tate (intentava desenvolupar DBase pel Mac) varen desistir. Això va tenir com a consequència que l'icònic Guy Kawasaki, molt reconegut en el mon de la innovació, el qual en aquell moment era vice-president d'Apple presentés la seva dimisió convertint-se a continuació en el primer CEO de la subsidiaria de 4D als Estats Units. Una de les característiques que sempre em van atraure de 4D era la capacitat de integrar dins de l'òrbita del seu col.lectiu de desenvolupadors a professionals de totes les disciplines. No necessariament del món de l'enginyeria de software: per exemple el professor Carlo Rubbia, del CERN, premi Nobel de Física. Em sento orgullòs d'haver format part d'aquest grup de professionals de gran talent venint de mons tan diferents. Sento nostàlgia dels anys en què assistia regularment als congressos que 4D realitzava a tot el món per reunir-me amb els meus col·legues. Molts en el temps es varen convertir en amics. A les fotos es pot veure la bandera de 4D a la façana de l'hotel històric més famós de San Francisco. L'any 2002 a Vancouver fins i tot vam arribar a compartir hotel durant una setmana amb la Reina d'Anglaterra!
Miradas al Descubierto 1999. Museu de la Ciència de Sant Sebastià. Software que demosttrava als visitants com es pot interactuar amb un ordinador amb el moviment de la pupil.la de l'ull.
Representant la Generalitat de Catalunya a e-Health 2006, un congrès de Salut de l'Unió Europea. A la foto explicant alguns dels prohjectes de Innovació desenvolupats a l'hospital de Sabadell al costat de la Consellera Geli i davant de la Comisaria de Salut de l'UE Viviane Reding i la Ministra de Salut d'Espanya Elena Salgado.
Fent els honors a la Premi Nobel de Medicina Rita Levi-Montalscini, persona extraordinària que ens va donar en la seva visita a Catalunya amb 97 anys tot un exemple de vida.
 
Formant part del jurat d'uns ajuts a l'Innovacció per la Fundació Punt Cat