Trajectòria professional

Sóc un professional de Barcelona amb una llarga experiència en la creació de projectes de software i innovació. He treballat tres anys a Apple a Califòrnia com a Enginyer de Software Sènior, càrrec el qual em va ser propossat personalment per l'Steve Jobs. També he participat en els inicis de dues empreses al Silicon Valley. Una d’aquestes empreses, Powerschool, va ser venuda l’any 2006 al grup Pearson. Es tracta d’una plataforma internet, pionera en el seu camp (el sector dels sistemes de gestió de centres educatius o SIS) la qual a dia d’avui està desplegada a més de 70 països arreu del mon amb una base instal·lada de 65 milions d'usuaris, plataforma de la qual en sòc co-autor.

Actualment la meva activitat està centrada en el desenvolupament com a professional independent de solucions client-servidor departamentals i en l’arquitectura de projectes B2B que impliquin la integració d’aquestes solucions amb apps per el iPhone i l’iPad. Col.laboro també com expert amb diverses entitats del meu país com la Fundació PuntCAT, el programa mSchools del GSMA o amb ACCIÒ de la Generalitat de Catalunya on estic contractat com a Mentor d'empreses, treballant en temes de Innovació i Internacionalització.

Tot i tenir formació acadèmica científica, la meva trajectòria professional ha estat sobretot lligada a la industria del software. Inicialment però, al acabar els meus estudis de Física a la UB, vaig fer de professor. Entre altres centres vaig treballar a l’UB, l’Institut d’Estudis Nord-Americans i durant vuit anys vaig treballar com a professor de Matemàtiques i Llenguatges de Programació per Phillips Academy (Andover), escola privada de Massachussets, -fundada l’any 1778-, la qual està reconeguda com una de les millors escoles privades de secundària dels Estats Units. Va ser en aquesta etapa quan, a principis dels anys 80, vaig entrar en contacte per primer cop amb els ordinadors Apple (Apple II). El gener del 1984 Apple va treure al mercat el Macintosh i a la vegada en un congrès a París vaig entrar en contacte amb 4D, plataforma de desenvolupament de software de gestiò pel Mac extraordinàriament disruptiva en aquell moment. Fascinat per el que vaig entendre representava una extraordinària revolució en el mon de la informàtica, em vaig decidir a canviar de professió i dedicar-me per guanyar-me la vida a fer programes pel Mac. Des de aleshores he estat vinculat d’una o altre manera a projectes relacionats amb Apple, bé des de diversos càrrecs directius o be com a emprenedor o enginyer de software. En aquesta darrera àrea vaig ampliar els meus estudis fent el Master en Enginyeria del Software de l’ICT/UPC i amb altres estudis de postgrau relacionats amb les TIC a l’Universitat de New Hampshire (UNH) i a l’Universitat de Davis a Califòrnia. A nivell de direcció de projectes també he rebut la certificació de la coneguda metodologia Prince2 i certificació sobre gestió de projectes europeus per l’UPF.

Foto catàleg oficial Phillips Andover Academy

He participat arreu del mon en un gran nombre d’events i cursos relacionats amb les TIC i l’Innovació. Vaig ser membre de la Boston Computer Society fins la seva desaparició a mitjans dels 90. Des de sempre he interactuat amb normalitat amb interlocutors a nivell internacional sigui del mon de l’empresa com de l’universitat.

Representant la Generalitat de Catalunya a un event de l’UE.

Projectes

Sempre m’ha interessat la informàtica com una eina o un pretext per introduir-me a mons per mi abans desconeguts. Això ha fet que hagi tingut una vida professional molt variada i inter-disciplinar, canviant sovint de projectes i de rols. He anat alternant així el desenvolupament de software amb diversos càrrecs directius. Per exemple, com a director d’IT d’Ovideo Bassat vaig tenir la responsabilitat de desenvolupar el software que es va fer servir per la creació i producció de les Cerimònies Olímpiques dels Jocs de Barcelona92. Més tard vaig ser director d’Informàtica d’un banc d’inversions suís a Basilea, director de Sistemes d’una coneguda consultora d’enginyeria del transport de Barcelona (ALG, avui part de INDRA) i més recentment director de Innovació de la Corporació Sanitària del Parc Taulí de Sabadell.

Com a freelance he treballat en projectes en àrees molt diverses. Entre els clients més rellevants cal destacar el Museu de la Ciència de Barcelona, Carburos Metàlicos, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el COOB92, la Fira de Barcelona, Top Cable, Apple Espanya, Amgen o Ausonia-Aurora. Per citar alguns dels projectes que en el seu moment varen tenir un fort component d’innovació dins del camp del software destacaria els seguents:

1986 Mòdul pel Museu de la Ciència el qual permetia dibuixar en un Macintosh Plus sobre la imatge d’un visitant capturada per una càmera de video.

1987 Programa de gestiò del Servei Pedagògic del Museu de la Ciència de Barcelona, avui CosmoCaixa, programari de CRM, gestió de reserves, espais i recursos, el qual permetia gestionar, inicialment amb un Macintosh Plus, les reserves de les visites escolars de manera gràfica.

1989 Programa de gestió per les presons de la Generalitat de Catalunya que permetia integrar imatges capturades amb càmeres de video amb la base de dades d’interns.

1991 Construmat, Fira de Barcelona. Gestió dels 3000 expositors connectats dinàmicament amb un sistema de informació pels visitants bassat en mapes.

1992 Ovideo Bassat, Cerimònies Olímpiques. Per primer cop en unes Cerimònies Olímpiques es va servir intensivament l’informàtica d’escritori per ajudar a crear i produir-les. A més a més de la logística -com a exemple la desfilada dels atletes es va preparar amb una simulació per ordinador- es van gestionar pels diversos aplicatius els assajos, transport, càtering, vestuari, protocol, involucrant més de 15.000 voluntaris, i també, dins de la coreografia de la peça de La Fura dels Baus es va fer servir un programa creat des de zero per generar la producció dels mosaics que varen desplegar els espectadors a la grada. L’artista, Antoni Miralda, autor dels mosaics, els va dibuixar directament sobre la pantalla d’un Mac la qual mostrava la distribució de cadires de l’estadi. Per primera vegada es va dissenyar per ordinador un mosaic en un event a un estadi.

1993-94 Aplicatiu gràfic de venda d’entrades per l’Ajuntament de Barcelona el qual permetia la creació i la modificació dinàmica de patis de butaques, incloent per exemple geometries circulars com la del Teatre Grec. En aquell any encara no havia aparegut cap applicatiu similar al mon. ServiCaixa per exemple va sortit al mercat en dates posteriors.

1999 Sistema de seguiment de la pupil.la de l'ull (eye-tracking) per encàrrec de la Kutxa. Avui encara es pot veure aquest mòdul (Miradas al descubierto) al Museu de la Ciència de Sant Sebastià.

Miradas al descubierto. Un dels primers eye-tracker desenvolupats a Espanya

Com a Director de Innovació de l’Hospital de Sabadell vaig tenir sota la meva responsabilitat diversos projectes de Innovació de la Corporació Sanitària del Parc Taulí financiats per Caixa de Sabadell i per fons públics. Entre aquests voldria destacar el projecte MONSURIN el qual vaig crear conjuntament amb el reconegut cirurgià Dr. Enric Laporte. Es va dissenyar una eina software capaç de produir un document digital integrant informació de constants vitals de diferents dispositius de monitorizació, video i altres paràmetres que intervenen en l’atenció hospitalària. Per exemple, per crear eventualment serveis de UCI a distància o de tele-medicina en diversas árees. Amb aplicacions evidents no només a nivell clínic sinò tambié a nivell de formació i recerca. Com aplicació més concreta dins d’aquest projecte cal destacar l’ OR Logbook, o bitàcora de quiròfan, presentat l’any 2006 a SMIT (Society for Medical Innovation and Technology) a Califòrnia i a l’event de l’UE e-Health. En resum, es tracta d’una ‘caixa negra’ similar a les que porten els avions comercials però dissenyada en el context del que passa dins d’un quiròfan, inclouen un driver universal per capturar senyals de dispositius de monitorització. També en col.laboració amb els doctors de la UPC Josep Amat i Alicia Casals i l’empresa SENER, en aquesta etapa vaig treballar en projectes de robòtica i instruments aplicats a la cirurgia. Alguns de aquests projectes han rebut patents internacionals com per exemple el projecte DIT (Dispositiu Instrumental de Telemanipulació), un instrument de cirurgia laparoscòpica que reprodueix el moviment del dit del cirurgià. Tot i que aquesta etapa va ser extraordinariament interessant des del punt de vista del que l’innovació pot i està aportant al sector biosanitari, també va ser molt decebedora al constatar l’enorme pes que té la política de curta volada en la recerca al nostre país. I veure les colosals dificultats de fer treballar alhora els tres eixos sobre el que es basa el motor de la innovació, és a dir l’empresa, la universitat i el sector públic. Sobretot des de la perspectiva que em dona haver viscut a primera línia la manera de fer i la mentalitat als Estats Units respecte l’emprenedoria i la innovació.

Presentant MONSURIN a la Premi Nobel de Medicina Rita Levi-Montalcini

Avui, com a freelance intento aportar tota aquesta experiència transversal i multi-disciplinar als projectes en els que col.laboro.