Des de l'any 84, l'any de l'aparició del Macintosh, la major part de la meva vida professional ha estat d'una o altra manera vinculada a Apple. Vaig fundar una de les primeres empreses de desenvolupament de software pel Mac a Barcelona, Mac Quatre. Fins i tot vaig treballar uns anys dins de la propia empresa a California contractat personalment pel mateix Steve Jobs, fet que sempre m'ha semblat surrealista en el context de la meva història previa amb Apple i les dificultats de tirar endavant a Catalunya de forma independent empreses lligades a la marca.
Mentre treballava per Andover, vaig tenir l'oportunitat de disposar d'un dels primers Macs que va sortir al mercat. El vaig fer servir per escriure programes en Pascal per les meves classes de Matemàtiques. Cada vegada me'n anava interessant més l'enginyeria del software i explorar-ne les seves immenses possibil.litats. Fascinat per la bellesa intel.lectual -i per què no romàntica també de l'història dels inicis d'Apple!- del que havien fet aquells extraordinaris genis de de la tecnologia, els pares del Mac: Gent com Wozniak, l'Andy Hertzfeld o en Bill Atkinson, -per esmentar-ne els que recordo amb més estima-, vaig començar a relacionar-me amb el just acabat d'inaugurar Museu de la Ciència de Barcelona, avui CosmoCaixa, desenvolupant software per alguns mòduls del museu. Fins que un bon dia em van proposar informatitzar el Museu per la gestió del seu Servei Pedagògic. Això em va donar confiança per a decidir-me a deixar l'ensenyament i endegar així el rumb de l'emprenadoria. Vaig fundar una petita empresa, Mac Quatre, la qual va ser una de les primeres empreses a Catalunya de desenvolupament de software exclusivament per Apple.
En aquesta etapa vaig desenvolupar projectes de software per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, la Fundació la Caixa (Museu de la Ciència), La Fira de Barcelona, el COOB92 i per empreses com Carburos Metálicos o Top Cable, a més de publicar diversos aplicatius de gestió. Tot val a dir-ho aquest darrers amb èxit incert, degut en part a les enormes dificultats que la pirateria en el nostre país presenta per qualsevol iniciativa creativa. Un dels projectes més destacats, va ser el software que va fer servir l'Institut de Promoció Urbanística (IMPU) de l'Ajuntament de Barcelona per la gestió financiera de la construcció de les Rondes de Barcelona així com altres projectes menors per el COOB92. També un software encarregat per Fira de Barcelona per la gestió del Construmat91 a Barcelona o un software de integració de video amb la base de dades dels centres penitenciaris de la Generalitat. També recordo un software de eye-tracking (detecció del moviment de la pupil.la de l'ull) desenvolupat de manera pionera l'any 91 el qual al menys fins fa pocs anys encara es podia veure al Museu de la Ciència de Sant Sebastià. L'enorme repercusió que va tenir l'èxit de les Cerimònies Olímpiques de Barcelona em va obrir les portes del Silicon Valley a mitjans dels 90, participant l'any 94 en una startup fundada a Cupertino per un vicepresident d'Apple amb capital de JP Morgan.
L'interés per la informàtica en el meu cas es va despertar els dos darrers anys de la carrera (vaig estudiar Astrofísica) quan encara als anys 70 tenir la possibilitat d'accedir a un terminal d'ordinador estava nomès a l'abast d'uns pocs escollits. Escriure un programa llavors consistia en tancar-se en una habitació de la facultat (compartida amb altres facultats de l'UB i, per tant, fent la corresponent cua per poder accedir-hi!) on hi havia una gegantina màquina de perforar targetes, teclejar el codi escrit en el llenguatge científic FORTRAN, introduïr les targetes perforades a una caixa de sabates i desplaçar-se fins al Centre de Càlcul de l'UPC, entregar-les a una finestreta i recollir el llistat dels resultats (si és que n'hi havien!) al cap d'un o dos dies. Evidentment si hi havia errors el procès i el cicle de viatges es repetía indefinidement. S'ha d'haver viscut això per comprendre l'impacte que va supossar l'aparició dels primers ordinadors personals per algú que ja havia estat captivat per la programació i la capacitat de poder fer servir les capacitats dels ordinadors per resoldre problemes.
Quan miro enrera, avui ja retirat, no deixa de fascinar-me veure com tots anem penjats avui dia dels nostres smartphones. Avui és un fet que portem a la ma telèfons amb una capacitat de procès equivalent a la dels grans superordinadors de mitjans dels anys 80. Per exemple, la capacitat de procès d'un iPhone de l'any 2018 és comparable a la de un Cray-2 el qual, amb un preu al voltant dels 30 millions de dolars (en termes equivalents l'any 2017), era la referència dels superordinadors l'any 85. La vertiginosa velocitat en que hem vist evolucionar el mon de la informàtica segurament no és comparable amb cap altra disciplina en els nostres temps. Per mi ha estat emocionant haver pogut viure aquesta història durant les gairebé darreres quatre dècades, fent-ne la meva professió.
Com he explicat al principi, he alternat com a enginyer el desenvolupament de projectes de software en àmbits molt diversos amb la responsabilitat directiva en varies empreses: Vaig ser director d’Informàtica d’un banc suís a Basilea, director de Sistemes d’ALG, una consultora d’enginyeria del transport de Barcelona especializada fonamentalment en el sector aeronàutic amb clients com AENA, Iberia, CLASA, o ISDEFE on em va ser encomenada la tasca de posar en marxa un departament de Inteligència Artificial capaç d'asumir el desenvolupament de sistemes experts en l'ajuda a la presa de decisions en temps real. També al tornar dels Estat Units vaig treballar uns pocs anys com a director tècnic de Innovació de l'
Hospital Parc Taulí de Sabadell. En aquesta darrera posició, malgrat haver viscut una experiència interessant en un camp on hi ha tant per fer i haver col.laborat fins i tot a conseguir algunes patents internacionals, vaig patir de primera ma les enormes dificultats que representa treballar a una empresa pública al nostre país d'una manera independent sense ser funcionari o tenir carnet de partit. Havent pogut viure a primera línia el món del Silicon Valley -les seves dinàmiques, la independència en general de la política-, i podent comparar la mentalitat allà i aquí, hi ha moments en els que no puc ser gaire optimista. Els darrers anys abans de retirar-me vaig col.laborar amb Acció com a tutor d'empreses acollides a diversos programes de internacionalització de la Generalitat i vaig poder comprovar que, afortunadament, els darrers anys l'ecosistema emprenedor a Barcelona s'ha revitalitzat molt tant per part d'empreses locals com per importants inversions d'empreses estrangeres. Fins i tot han aparegut alguns unicorns com Wallbox i d'altres.
