Jordi Vilà
He fet molts anys de professor de Matemàtiques però, sobre tot, la meva vida professional ha estat lligada al mon de les TIC i la Innovació.

Vaig treballar uns anys a Apple a Califòrnia (Cupertino i Folsom) com a Enginyer. També he participat en la creació de dues startup al Silicon Valley: Big Business i Powerschool.
Powerschool és una plataforma Internet en la qual vaig participar en els inicis com a soci i co-autor a partir de la proposta d'un col.lega amb el que havia treballat en la primera startup a mitjans dels anys 90. PS va ser pionera en el seu camp (els sistemes de gestió d'escoles de Secundària, anomenats SIS) i avui és el líder del sector al mon. Està desplegada a 80 països i té 48 millions d'estudiants usuaris.

Les TIC han estat per mi una clau que m'ha permès introduir-me en mons i camps abans desconeguts. Això ha fet que hagi tingut una vida professional molt multi-disciplinar, canviant sovint de projectes i de rols. Així doncs, he anat alternat diversos càrrecs directius amb projectes on he fet estrictament tasques d'enginyer. Entre els primers, recordo molt especialment la responsabilitat del departament de IT de les Cerimònies dels Jocs de Barcelona 92, tant pel que va representar com per haver tingut el privilegi de treballar colze amb colze amb un dels grups humans més creatiu i brillant dels que mai he tingut l'oportunitat de treballar.

Altres experiències en càrrecs directius han estat el de director
d’Informàtica d’un banc suís a Basilea, el de director de Innovació de la Corporació Sanitària del Parc Taulí de Sabadell on vaig patir una poc recomanable immersió en el mòn de la política (a la foto representant la Generalitat en un congrés de Salut de l'UE), el de director de Sistemes d’ALG, una consultora d’enginyeria del transport de Barcelona especialitzada fonamentalment en el sector aeronàutic on em va ser encomanada la tasca de posar en marxa un departament de IA capaç d'assumir el desenvolupament de sistemes experts en l'ajuda a la presa de decisions en temps real. Un exemple va ser el software que regula la flota d'autobusos de TMB.
Quan vaig acabar els meus estudis de Física a la UB, vaig fer de professor. Entre altres centres a l’UB, el Institut d’Estudis Nord-Americans de Barcelona i durant vuit anys vaig treballar com a professor de Matemàtiques i Llenguatges de Programació per Phillips Academy (Andover), escola privada de Massachussetts. Andover, fundada el 1778 (El President George Washington hi va enviar els seus nebots), és una molt ben coneguda escola als Estats Units ( la més ben valorada segons Business Insider l'any 2016 ) i per mi, malgrat que el president Bush n'ha estat un dels seus alumnes (en Humphrey Bogart també tot i que va ser expulsat!), n'ha estat un honor haver-ne format part.
Avui és un fet que portem a la ma telèfons amb una capacitat de procès equivalent a la dels grans super-ordinadors de mitjans dels anys 80. Per exemple, la capacitat de procès d'un iPhone de l'any 2018 és comparable a la de un Cray-2 el qual, amb un preu al voltant dels 30 milions de dolars (en termes equivalents l'any 2017), era la referència dels super-ordinadors l'any 85. La vertiginosa velocitat en que hem vist evolucionar el mon de la informàtica segurament no és comparable amb cap altra ciència. Per mi ha estat emocionant haver pogut viure aquesta història de prop durant les gairebé darreres quatre dècades, fent-ne la meva professió.

L'interés per la informàtica en el meu cas es va despertar els dos darrers anys de la carrera (vaig estudiar Astrofísica) quan encara (anys 70) tenir la possibilitat d'accedir a un terminal d'ordinador n'estava nomès a l'abast d'uns pocs escollits. Escriure un programa llavors consistia en tancar-se en una habitació de la facultat (compartida per mitja Universitat de Barcelona i, per tant, fent la corresponent cua per poder accedir-hi!) on hi havia una gegantina màquina de perforar targetes, teclejar el codi escrit en el llenguatge científic FORTRAN, introduïr les targetes perforades a una caixa de sabates i desplaçar-se fins al Centre de Càlcul de l'UPC, entregar-les a una finestreta i recollir el llistat dels resultats (si és que n'hi havien!) al cap d'un o dos dies. Evidentment, si hi havia errors, el procès i el cicle de viatges es repetia indefinidament. S'ha d'haver viscut això per comprendre l'impacte que va suposar l'aparició dels primers ordinadors personals per algú que ja havia estat captivat per la programació i la capacitat de poder-hi interactuar directament per resoldre problemes. De tota manera, el fet que em va acabar canviant la vida, l'any 84, va ser l'aparició del Macintosh. En vaig tenir un dels primers que em va facilitar l'escola a on llavors feia de professor als Estats Units. Vaig començar a escriure programes per les meves classes de Matemàtiques fins que al cap de pocs anys vaig decidir canviar de professió per dedicar-me a escriure programes pel Mac i, des de llavors, d'una manera o altra he estat vinculat a Apple, fins al punt de que vaig acabar treballant a l'empresa a Califòrnia, contractat personalment per l'Steve Jobs.


Com a professional independent he desenvolupat projectes de software per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, la Fundació la Caixa (Museu de la Ciència), La Fira de Barcelona, el COOB92 o per empreses com Carburos Metálicos, Top Cable, entre altres. Per exemple, el software que va fer servir l'IMPU de l'Ajuntament de Barcelona per la gestió financera de la construcció de les Rondes de Barcelona, el software que va fer servir el Museu de la Ciència de Barcelona en el seus inicis per la gestió del seu Servei Pedagògic, un software de integració de video amb la base de dades de les presons de la Generalitat, un software de venda d'entrades per l'Ajuntament de Barcelona incorporant de manera innovadora en el seu moment, un editor de patis de butaques, o un software d'eye-tracking (detecció del moviment de la pupil.la de l'ull) que al menys fins fa pocs anys encara es podia veure al Museu de la Ciència de Sant Sebastià.

Vull expressar aquí el meu reconeixement a una plataforma de desenvolupament que em va donar la capacitat de poder treballar en aquests projectes. Es tracta de 4D o 4th Dimension. 4D va ser creada l'any 84 per un jove francés, Laurent Ribardière i avui encara es manté al mercat com empresa independent. Malgrat ser una gran desconeguda pel gran públic va representar en el seu moment una gran innovació disruptora en el desenvolupament d'aplicacions de bases de dades relacionals. En concret va ser la primera RDBMS gràfica (1985), el primer RDBMS de 32 bits (1987), el primer RDBMS client-servidor integrat (1992), el primer RDBMS multi-plataforma (Mac i Windows) amb el mateix codi (l'any 95!) i el primer sistema de desenvolupament Web amb front-end i back-end integrat de manera dinàmica. Apple va intentar integrar 4D a el seu sistema operatiu a mitjans dels 80 però degut a les protestes d'empreses com Ashton-Tate (intentaven desenvolupar dBase pel Mac) varen desistir. Això va tenir com a consequència que l'icònic Guy Kawasaki, molt reconegut en el mon de la innovació, que en aquell moment era vicepresident d'Apple presentés la seva dimisió convertint-se a continuació en el primer CEO de la subsidiaria de 4D als Estats Units. Una de les característiques que sempre em van atraure de 4D era la capacitat de integrar dins de l'òrbita del seu col.lectiu de desenvolupadors, professionals de totes les disciplines. No necesariament del mon de l'enginyeria de software com per exemple el professor Carlo Rubbia, del CERN, premi Nobel de Física. Em sento orgullòs d'haver format part d'aquest grup de professionals de gran talent de mons tan diferents.

4D s'ha fet servir com eina de desenvolupament d'aplicacions en empreses tan grans com Boeing, Prudential, Amgen o Lockheed & Martin als Estats Units i va ser l'eina que vaig fer servir bàsicament per desenvolupar les aplicacions que varen ajudar a crear i produïr les Cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona. Per primer cop en unes cerimònies olímpiques es va fer servir intensivament la informàtica d'escriptori. Com a exemple, la desfilada dels atletes es va preparar amb una simulació per ordinador, es van gestionar els assajos amb diversos programes, involucrant més de 15.000 voluntaris, transport, càtering, vestuari, protocol i també, dins de la coreografia de la peça de La Fura dels Baus es va fer servir un programa creat des de zero per generar la producció dels mosaics que varen desplegar els espectadors a la grada amb imatges que anaven canviant dinàmicamnent L’artista, l'Antoni Miralda, autor dels mosaics, els va dibuixar directament sobre la pantalla d’un Mac la qual mostrava la distribució de cadires de l’estadi. Per primer cop es va dissenyar per ordinador un mosaic en un esdeveniment a un estadi.