He fet molts anys de professor de Matemàtiques però, sobre tot, la meva vida professional ha estat lligada al mon de les TIC i la Innovació.

Vaig treballar uns anys a Apple a California (Cupertino i Folsom) com a Enginyer. També he participat en la creació de dues Start-up al Silicon Valley: Big Business i Powerschool.
Powerschool és una plataforma Internet en la qual vaig participar en els inicis com a soci i co-autor (quart enginyer de l'equip que va desenvolupar la plataforma original) a partir de la proposta d'un col.lega amb el que havia treballat en la primera( Start-up a mitjans dels anys 90. PS va ser pionera en el seu camp (els sistemes de gestió d'escoles de Secundària, anomenats SIS) i avui és el líder del sector al mon. Està desplegada a 90 països i té més de 45 millions d'estudiants usuaris. L'any 2021 ha sortit a borsa amb una valoració al voltant dels 3.500 millions de dolars.

Les TIC han estat per mi una clau que m'ha permès introduïr-me en mons i camps abans desconeguts. Això ha fet que hagi tingut una vida professional molt inter-disciplinar, canviant sovint de projectes i de rols. Així doncs, he anat alternat diversos càrrecs directius amb projectes on he fet estrictament feines d'enginyer. Entre els primers, recordo molt especialment la responsabilitat del departament de IT de les Cerimònies dels Jocs de Barcelona92, tant pel que va representar com per haver tingut el privilegi de treballar colze amb colze amb un dels grups humans més creatiu i brillant dels que mai he tingut l'oportunitat de treballar.

Altres experiencies en càrrecs directius han estat el de director d’Informàtica d’un banc suís a Basilea, el de director de Innovació de la Corporació Sanitària del Parc Taulí de Sabadell i el de director de Sistemes d’ALG, una consultora d’enginyeria del transport de Barcelona especializada fonamentalment en el sector aeronàutic on em va ser encomenada la tasca de posar en marxa un departament de Inteligència Artificial capaç d'asumir el desenvolupament de sistemes experts en l'ajuda a la presa de decisions en temps real. Un exemple va ser el software que regula la flota d'autobusos de TMB.
Quan vaig acabar els meus estudis de Física a la UB, vaig fer de professor. Entre altres centres a l’UB, el Institut d’Estudis Nord-Americans de Barcelona i durant vuit anys vaig treballar com a professor de Matemàtiques i Llenguatges de Programació per Phillips Academy (Andover), escola privada de Massachussets. Andover, fundada el 1778 (El President George Washington hi va enviar els seus nebots) és una de les més prestigioses escoles dels Estats Units (la més ben valorada segons Business Insider l'any 2016) i, malgrat que el president Bush n'ha estat un dels seus alumnes (en Humphrey Bogart també tot i que va ser expulsat!), n'estic orgullòs d'haver-ne format part.
Avui és un fet que portem a la ma telèfons amb una capacitat de procès equivalent a la dels grans superordinadors de mitjans dels anys 80. Per exemple, la capacitat de procès d'un iPhone de l'any 2018 és comparable a la de un Cray-2 el qual, amb un preu al voltant dels 30 millions de dolars (en termes equivalents l'any 2017), era la referència dels superordinadors l'any 85. La vertiginosa velocitat en que hem vist evolucionar el mon de la informàtica segurament no és comparable amb cap altra ciència. Per mi ha estat emocionant haver pogut viure aquesta història durant les gairebé darreres quatre dècades, fent-ne la meva professió.

L'interés per la informàtica en el meu cas es va despertar els dos darrers anys de la carrera (vaig estudiar Astrofísica) quan encara (anys 70) tenir la possibilitat d'accedir a un terminal d'ordinador estava nomès a l'abast d'uns pocs escollits. Escriure un programa llavors consistia en tancar-se en una habitació de la facultat (compartida amb els químics de l'UB i, per tant, fent la corresponent cua per poder accedir-hi!) on hi havia una gegantina màquina de perforar targetes, teclejar el codi escrit en el llenguatge científic FORTRAN, introduïr les targetes perforades a una caixa de sabates i desplaçar-se fins al Centre de Càlcul de l'UPC, entregar-les a una finestreta i recollir el llistat dels resultats (si és que n'hi havien!) al cap d'un o dos dies. Evidentment si hi havia errors el procès i el cicle de viatges es repetía indefinidement. S'ha d'haver viscut això per comprendre l'impacte que va supossar l'aparició dels primers ordinadors personals per algú que ja havia estat captivat per la programació i la capacitat de poder-hi interactuar directament per resoldre problemes. De tota manera, el fet que em va acabar canviant la vida, l'any 84, va ser l'aparició del Macintosh. En vaig tenir un dels primers que em va facilitar l'escola a on llavors feia de professor als Estats Units. Vaig començar a escriure programes per les meves classes de Matemàtiques fins que al cap de pocs anys vaig decidir canviar de professió per dedicar-me a escriure programes pel Mac i, des de llavors, d'una manera o altra he estat vinculat a Apple, fins al punt de que vaig acabar treballant a l'empresa a Califòrnia, contractat personalment per l'Steve Jobs.


Com a professional independent he desenvolupat projectes de software per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, la Fundació la Caixa (Museu de la Ciència), La Fira de Barcelona, el COOB92 o per empreses com Carburos Metálicos, Top Cable, entre altres. Per exemple, el software que va fer servir l'IMPU per la gestió financiera de la construcció de les Rondes de Barcelona, el software que va fer servir el Museu de la Ciència de Barcelona en el seus inicis per la gestió del seu Servei Pedagògic, un software de integració de video amb la base de dades dels centres penitenciaris de la Generalitat, un software de venda d'entrades per l'Ajuntament de Barcelona incorporant, de manera innovadora en el seu moment, un editor de patis de butaques, o un software de eye-tracking (detecció del moviment de la pupil.la de l'ull) que al menys fins fa pocs anys encara es podia veure al Museu de la Ciència de Sant Sebastià.

Vull expressar aquí el meu reconeixement a una plataforma de desenvolupament que em va donar la capacitat de poder treballar en aquests projectes. Es tracta de 4D o 4th Dimension. Va ser creat l'any 84 per un jove francés, Laurent Ribardere i avui encara es manté al mercat com empresa independent. Malgrat ser una gran desconeguda pel gran públic va representar en el seu moment una gran innovació disruptora en el desenvolupament d'aplicacions de bases de dades relacionals. En concret va ser la primera RDBMS gràfica (1985), el primer RDBMS de 32 bits (1987), el primer RDBMS client-servidor integrat (1992), el primer RDBMS multi-plataforma (Mac i Windows) amb el mateix codi (l'any 95!) i el primer sistema de desenvolupament Web amb front-end i back-end integrat de manera dinàmica. Apple va intentar integrar 4D a el seu sistema operatiu a mitjans dels 80 però degut a les protestes d'empreses com Ashton-Tate (intentaven desenvolupar DBase pel Mac) varen desistir. Això va tenir com a consequència que l'icònic Guy Kawasaki, molt reconegut en el mon de la innovació, que en aquelll moment era vice-president d'Apple presentés la seva dimisió convertint-se a continuació en el primer CEO de la subsidiaria de 4D als Estats Units. Una de les característiques que sempre em van atraure de 4D era la capacitat de integrar dins de l'òrbita del seu col.lectiu de desenvolupadors, professionals de totes les disciplines. No necessariament del mon de l'enginyeria de software com per exemple el professor Carlo Rubbia, del CERN, premi Nobel de Física. Em sento orgullòs d'haver format part d'aquest grup de professionals de gran talent de mons tan diferents.

4D s'ha fet servir com eina de desenvolupament d'aplicacions en empreses tan grans com Boeing, Prudential o Lockheed & Martin als Estats Units i va ser l'eina que vaig fer servir bàsicament per desenvolupar les aplicacions que varen ajudar a crear i produïr les Cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona. Per primer cop en unes cerimònies olímpiques es va fer servir intensivament la informàtica d'escritori. Com a exemple, la desfilada dels atletes es va preparar amb una simulació per ordinador, es van gestionar pels diversos aplicatius els assajos, involucrant més de 15.000 voluntaris, transport, càtering, vestuari, protocol i també, dins de la coreografia de la peça de La Fura dels Baus es va fer servir un programa creat des de zero per generar la producció dels mosaics que varen desplegar els espectadors a la grada. L’artista, Antoni Miralda, autor dels mosaics, els va dibuixar directament sobre la pantalla d’un Mac la qual mostrava la distribució de cadires de l’estadi. Per primera vegada es va dissenyar per ordinador un mosaic en un esdeveniment a un estadi.